Escola Arc Iris: pensar i compartir futurs
Els dos grups classe de cicle inicial de l’escola municipal Arc Iris vam participar al llarg del curs 2009-2010 en el projecte iberoamericà Crea Futurs
Els dos grups classe de cicle inicial de l’escola municipal Arc Iris vam participar al llarg del curs 2009-2010 en el projecte iberoamericà Crea Futurs
Cap de setmana llarg amb mal temps. Ens quedem a casa i aprofito per revisar papers i revistes antigues i fer espai en les prestatgeries plenes a vessar. Retallo alguna cosa que no vull llençar i la guardo en les carpetes blaves. De tant en tant, he de revisar les carpetes blaves (plenes a vessar)
Fa un any que vam començar l’aventura de posar en marxa aquest bloc. I com tota aventura, té els seus components d’utopia i, per què no, de somni i il·lusions. Creiem important introduir aquest concepte en la nostra quotidianitat de mestres, d’educadors. Una aventura farcida d’arguments, de conviccions, d’esperança. Entre les col·laboracions que publiquem aquest
Tota la vida m’ha costat entendre que el pallasso i el circ siguin des de sempre un referent en el món escolar, amb la mala premsa que tenim.
La idea postmoderna que l’única finalitat de la vida és passar-s’ho bé és «un dels fantasmes que recorren la societat contemporània», i l’educació en particular.
Sóc mestre d’educació física des de fa setze anys al Col·legi La Salle Bonanova de Barcelona. A vegades em paro a pensar i a recordar les activitats que vaig fer quan era alumne d’EGB als anys setanta.
Aquesta reflexió va dirigida als companys novells que han aprovat darrerament les oposicions i als no tan novells que, com jo, han viscut els canvis de currículum plantejats per la LOGSE i últimament per la LOE.
Kim Manresa mostra al Museu Marítim prop de vuitanta fotografies en blanc i negre que reflecteixen diferents formes de viure l’educació a trenta països del món.